Però com arriba això al costum de la Pasqua? en principi no va tindre res a veure. Succeïa que els cristians, durant la seua època d'arreplegament quaresmal tenien prohibició quant al consum d'ous i productes lactis (Hui en dia la restricció es limita als productes carnis, mentres s'accepta consumir ous i lactis).
Durant esta llarga abstinència quaresmal, els ous eren reservats (Perquè les aus mai van fer cas de la restricció), i al finalitzar la quaresma i la restricció, se celebrava compartint els ous que s'havien acumulat, o s'intercanviaven com a símbol de germandat.
I ací entren els egipcis. Algú va recordar la seua antiquíssima tradició de pintar ous, i va decidir fer més divertit l'intercanvi dels ous copiant el que estos feien. Així comença entre els cristians la tradició de pintar els ous per a la Pasqua.
Després en el segle XVII, el papa Alexandre VII lleva la restricció del consum d'ous i lactis, però la tradició dels colorits Ous de Pasqua no va cessar i més aïna va créixer fins al que coneixem hui, i inclús es van començar a fer els Ous dolços i de xocolata. La creativitat es va obrir pas… I el conill de Pasqua? Eixa és una altra història…
No hay comentarios:
Publicar un comentario