Que es una ludoteca?

Les ludoteques són centres on es desenvolupa una important tasca educativa a través d'un ampli programa d'activitats i jocs.
Les ludoteques afavorixen el desenvolupament i l'aprenentatge dels xiquets i xiquetes, oferint no sols el material i l'espai adequat sinó també l'orientació, ajuda i companyia que els xiquets requerixen, amb la guia de personal qualificat.



domingo, 30 de diciembre de 2012

CAP D'ANY ....... BENVINGUT 2013

La nit de cap d'any es l'ultim dia del any, el 31 de desembre, data que es sol celebrar amb una gran festa, amb amics o familiars.
Es habitual celebrar aquesta festa menjant-se dotze grans de raïm o en substitució dotze grans de mandarina.

La gent es possa roba interior de color roig.
Vos desitgem una nit molt especial i un any nou 2013 ple de moments divertits i molta felicitat.

viernes, 21 de diciembre de 2012

UN CONTE SOBRE L'ORIGEN DE NADAL


Un conte sobre l'origen del Nadal
 

 

Un 24 de desembre, Maria i Josep anaven camí de Betlem per a empadronar-se tal com havia ordenat Cèsar August. Josep anava caminant i María, a punt de donar a llum al seu fill, assentava en un burro.

Mesos arrere, l'arcàngel Gabriel havia visitat María per a donar-li la notícia que en el seu ventre portava al fill de Déu, un xiquet a qui hauria de cridar Jesús.

A la seua arribada a Betlem, María i Josep van buscar un lloc per a allotjar-se, però van arribar massa tard i tot estava complet. Finalment, un bon senyor els va prestar el seu estable perquè passaren la nit.

Josep va ajuntar palla i va fer un llit per a la seua esposa. El que cap dels dos imaginava abans de traslladar-se eixe dia a Betlem, és que era el moment que naixeria Jesús.

A boqueta nit, en el cel va nàixer una estrela que il·luminava més que les altres i es va situar damunt del lloc on estava el xiquet.

Molt lluny d'allí, en Orient, tres savis astròlegs cridats Melcior, Gaspar i Baltasar, sabien que eixa estrela significava que un nou rei estava a punt de nàixer.

Els tres savis, a qui coneixem com Els tres Reis Mags van ser seguir la brillant estrela fins al pessebre de Betlem per a visitar Jesús.

Quan van arribar al seu destí, Melcior, Gaspar i Baltasar van buscar el pessebre i li van regalar al xiquet or, encens i mira.

Hui en dia, de la mateixa manera que Els Reis d'Orient van portar regals a Jesús, la nit del 5 de gener els Reis Mags, porten regals a totes les cases per a commemorar el naixement del Xiquet.

Per això, no t'oblides de deixar llet i galetes per als reis Mags.


jueves, 20 de diciembre de 2012

TARGETES DE NADAL

 
Ací vos deixem algunes de les targetas de nadal que han dibuixat els xiquets de la ludoteca, totes tenen el seu esperit nadalenc i en totes queda reflectit la seua il·lusió.

 
 
 
 
 
 
 




lunes, 10 de diciembre de 2012

ESCOLA DE NADAL

  ESCOLA DE NADAL
 DEL 24 DE DESEMBRE AL 4 DE GENER
horari: 8h a 15h
 
Activitats:
* Tallers
* Jocs dirigis i dinamiques
A càrrec de monitors especialitats i organitzada per professionals de l'educació i l'animació sociocultural.
(Menjador opcional )
 
Per a mes informació:
Ludoteca En Tirereta
TF: 961273246

miércoles, 28 de noviembre de 2012

EL CARACOL SERAFIN, L'hora del conte




Esta setmana en animació lectora, hem treballat i jugat amb el conte d'El caragol Serafin, és un conte multimèdia online dirigit a xiquets d'infantil i primer cicle de primària. És un conte interactiu amb 4 capítols i 17 jocs.
Si vos abellix entrar en esta web i passar-ho bé.
Els xiquets de l'animació a la lectura de En tirereta ho van passar en gran.

 educacion.once.es/caracol.html
 

miércoles, 21 de noviembre de 2012

ELS MUSICS DE BREMEN, L'hora del conte

Los músicos de Bremen


Había una vez un burro que trabajaba en una granja.



Cuando el burro se hizo viejo, su amo decidió llevarlo al matadero. Pero el burro descubrió sus planes y escapó de la granja.

-¡Qué injusticia! He gastado toda mi vida y mis fuerzas al servicio del amo... ¡y mira cómo me lo agradece! -murmuraba el burro.

Entonces, pensó ir a la ciudad de Bremen para hacerse músico de la banda municipal.
Por el camino encontró a un perro de caza y le preguntó:
-Amigo, ¿por qué corres con la lengua fuera?

-Porque soy viejo y mi amo quiere matarme...

El burro escuchó todas las desgracias del perro y dijo:

-Compañero, vente conmigo a Bremen y nos haremos músicos de la banda municipal. Yo tocaré la guitarra y tú el tambor.

Al cabo de un rato, el burro y el perro se encontraron con un gato.
-Compañero, ¿por qué estás triste? -le preguntaron.
-Como ya soy viejo, mi ama quería ahogarme. Por eso he escapado y ahora no sé cómo voy a ganarme la vida...

-No te preocupes -le dijeron-; tu historia es igual que la nuestra. Ven con nosotros, nos haremos músicos.
Un poco más adelante, el burro, el perro y el gato oyeron a un gallo que cantaba, parecía que se iba a romper la garganta.
El gallo les dijo:

-¡Qué injusticia! Toda la vida he trabajado de despertador y mañana piensan echarme a la sopa... Ahora, canto hasta desgañitarme mientras puedo.
Entonces, el burro le dijo:
-¿No tienes cerebro debajo de esa cresta? Vente con nosotros a Bremen. Vamos a ser músicos de la banda municipal.
Pero la ciudad de Bremen estaba lejos y la noche se les echó encima a medio camino. Los cuatro músicos decidieron pasar la noche junto a un árbol grueso.

El burro y el perro se quedaron bajo el árbol, el gato trepó a una rama y el gallo se encaramó a la rama más alta.
Desde aquella altura, el gallo gritó:
-¡Se ve una luz a lo lejos...!
-Vamos allá, compañeros -dijo el burro-; seguro que es mejor posada que ésta.
Cuando llegaron a la casa, el burro se asomó a una ventana y dijo:
-Hay un grupo de bandidos sentados a la mesa. Tienen preparada una cena fastuosa.
Los animales, después de alguna discusión, prepararon un plan para echar a los bandidos.
El burro apoyó las patas delanteras en la ventana; el perro se puso encima del burro; el gato se encaramó sobre el perro y el gallo, sobre la cabeza del gato.
A una señal, todos comenzaron su música: el burro rebuznaba, el perro ladraba, el gato maullaba y el gallo cantaba. Y, a una señal, todos se echaron sobre la ventana. El cristal se rompió en mil pedazos y los bandidos gritaron asustados:
-¡Fantasmas! ¡La casa está embrujada!
Y todos huyeron aterrorizados al bosque.
Entonces, los cuatro músicos de Bremen se sentaron a la mesa y dieron buena cuenta de todos los alimentos. Cuando terminaron de cenar, apagaron la luz y se acostaron.
Cuando los bandidos se tranquilizaron, el capitán mandó a uno que fuera a la casa para espiar.
El bandido entró sin hacer ruido; al fondo de la habitación brillaban los ojos del gato. El bandido pensó que era fuego y acercó una cerilla para encender una vela.
Entonces, el gato se lanzó sobre él y le arañó la cara; en su huida tropezó con el perro y éste le mordió en una pierna; finalmente, el burro le atizó una coz tremenda.
Cuando escapaba aterrorizado oyó cantar al gallo:
-¡Quiquiriqui!
El ladrón volvió junto a sus compañeros y les dijo:
-En la casa hay una bruja horrible. Nada más entrar me arañó la cara. Luego, me agarró la pierna con unas tenazas y un mostruo negro y peludo me golpeó con una porra. Cuando escapaba, un fantasma gritó: «¡Traédmelo aquí!»
A partir de aquel día, los bandidos no se atrevieron a volver a la casa y los cuatro músicos de Bremen se quedaron en ella para siempre.



FIN

martes, 20 de noviembre de 2012

DIA UNIVERSAL DEL NIÑO

La asamblea general, en 1954 creyo necesario la institución de un dia para la infancia, denominado Dia universal del niño, , luego se establecieron las normas que deben respetar todos los paises firmantes y las personas.
Desde entonces se recuerda que un niño no es sólo un pequeño ser indefenso sino que tiene sus derechos como ser educado, cuidado y protegido.

miércoles, 7 de noviembre de 2012

EL FLAUTISTA D'HAMELIN, L'hora del conte



EL FLAUTISTA D'HAMELIN

ESTE DIMECRES EN L'ANIMACIÓ A LA LECTURA HEM LLEGIT EL CONTE DEL FLAUTISTA D'HAMELIN.
TOTS ELS XIQUETS HAN DISFRUTAT MOLT.


martes, 30 de octubre de 2012

TOT SANTS O HALLOWEN

El dia de tots els sants es celebra  l'1 de novembre, és una festa religiosa que es celebra en honor a tots els sants, celebrada en molts països i en tots ells de maneres diferents.
 
 
 
 
 
 
 
Al nostre país en llocs com Cadis, Extremadura, València, Alacant, Catalunya, Galícia , etc... es celebra preparant dolços, carabasses, castanyes, fruites o menjars com els nostres avantpassats ja feien, gaudint d'un dia amb els seus familiars i amics, recordant als que ja no viuen.

En els últims anys s'ha instal·lat en el nostre país HALLOWEEN que es celebra la vespra de tots els sants, molts creuen que ve dels Estats Units, però en realitat es diferent, allí va arribar per emigrants irlandesos i la seua procedència vènia dels antics celtes.
 
En realitat és el mateix que la nostra festa però s'infantilitza amb jocs de fantasmes, vampirs i bruixes, temes relacionats amb la mort.
Hui en dia es celebra amb festes de disfresses de bruixes, monstres, donyets, etc.... els xiquets ixen pel seu veïnat i repetixen una vegada i una altra una frase : TRUQUE O TRACTE, a les hores els omplin de caramels les bosses o rebren un esglai.
Són dos modes de celebrar una festa, però mai cal oblidar les nostres cultures, de vegades el Halloween pot crear als xiquets un enfocament poregós de la realitat.... ja que ni bruixes, ni vampirs existixen, sempre cal explicar bé la diferència.


miércoles, 24 de octubre de 2012

CAPUTXETA ROJA, L'hora del conte

 


Erase una vez una niña llamada . Una mañana desalió de su llevando una con pan, tortas y una jarrita de miel para su que estaba enferma y vivía en el corazón del .

en medio del se encontró con el que la engañó para ir por el camino mas largo y así él llegar antes a de la .

El entró en de la y ella de un salto se escondió

en el .

El se disfrazó de y se metió en la , esperando a que llegara para comérsela. Cuando por fin llegó muy asombrada

exclamó:

- Ay! que mas grandes tienes.

Son para verte mejor nietecilla.

-Ay! que mas grandes que tienes.

Son para oirte mejor .

- Ay! que mas grande tienes.

¡¡¡ Es para comerte mejor!!!

De un salto el se abalanzó sobre que salió gritando del susto, llamando la atención del y su que pasaban por alli.

Rápidamente el con su disparó, ¡bang, bang!, dio su merecido al

y fue tan grande el escarmiento que jamás volvimos a saber de él, y colorín colorado

este se ha acabado.

fin.