Llegó el Verano - El verano de Vivaldi.....JULIOL

Epi y Blas Serie Infantil episodio La Playa

COMENCEN ELS DIES DE PLATJA, ASI VOS DEIXE UN EPISODI MOLT DIVERTIT DE EPI I BLAS.

L'AMISTAT..... Sofía y el dragón

"ací vos deixe un conte curtet en el que veiem la importància de l'amistat"

DIA DE L'AMISTAT.... 14 de febrer

Hi havia una vegada un xiquet que va caure molt malalt. Havia d'estar tot el dia en el llit sense poder moure's. Com a més els xiquets no podien acostar-se, patia molt per això, i va començar a deixar passar els dies tristos i decaigut, mirant el cel a través de la finestra.
Va passar algun temps, cada vegada més desanimat, fins que un dia va veure una estranya ombra en la finestra: era un pingüí menjant un bocata de xoriço, que va entrar a l'habitació, li va donar les bona vesprada, i se'n va anar. El xiquet va quedar molt estranyat, i encara no sabia què hauria sigut allò, quan va veure aparèixer per la mateixa finestra un mona en bolquers unflant un globus. Al principi el xiquet es preguntava què seria allò, però al poc, mentres continuaven apareixent personatges bojos per aquella estranya finestra, ja no podia deixar de riure, al veure un porc tocant la pandereta, un elefant botant en llit elàstic, o un gos amb ulleres que només parlava xines ...
Encara que per si no el creien no li ho va contar a ningú, aquells personatges acabaren alegrant l'esperit i el cos del xiquet, i en molt poc de temps este va millorar notablement i va poder tornar al col·legi.
Allí va poder parlar amb tots els seus amics, contant-los les coses tan rares que havia vist. Pero mentres parlava amb el seu millor amic, va veure aguaitar alguna cosa estrany en la seua motxilla. Li va preguntar què era, i tant li va insistir, que finalment va poder veure el contingut de la motxilla:

Allí estaven totes les disfresses que havia utilitzat el seu bon amic per a intentar alegrar-lo!!

I des de ixe dia, el nostre xiquet mai deixa que ningú estiga sol i sense somriure un estona.

Reyes Magos 2013. Cuento, historia y tradición de los 3 Reyes Magos de O...

UN CONTE SOBRE L'ORIGEN DE NADAL

Un conte sobre l'origen del Nadal

 

 

Un 24 de desembre, Maria i Josep anaven camí de Betlem per a empadronar-se tal com havia ordenat Cèsar August. Josep anava caminant i María, a punt de donar a llum al seu fill, assentava en un burro.

Mesos arrere, l'arcàngel Gabriel havia visitat María per a donar-li la notícia que en el seu ventre portava al fill de Déu, un xiquet a qui hauria de cridar Jesús.

A la seua arribada a Betlem, María i Josep van buscar un lloc per a allotjar-se, però van arribar massa tard i tot estava complet. Finalment, un bon senyor els va prestar el seu estable perquè passaren la nit.

Josep va ajuntar palla i va fer un llit per a la seua esposa. El que cap dels dos imaginava abans de traslladar-se eixe dia a Betlem, és que era el moment que naixeria Jesús.

A boqueta nit, en el cel va nàixer una estrela que il·luminava més que les altres i es va situar damunt del lloc on estava el xiquet.

Molt lluny d'allí, en Orient, tres savis astròlegs cridats Melcior, Gaspar i Baltasar, sabien que eixa estrela significava que un nou rei estava a punt de nàixer.

Els tres savis, a qui coneixem com Els tres Reis Mags van ser seguir la brillant estrela fins al pessebre de Betlem per a visitar Jesús.

Quan van arribar al seu destí, Melcior, Gaspar i Baltasar van buscar el pessebre i li van regalar al xiquet or, encens i mira.

Hui en dia, de la mateixa manera que Els Reis d'Orient van portar regals a Jesús, la nit del 5 de gener els Reis Mags, porten regals a totes les cases per a commemorar el naixement del Xiquet.

Per això, no t'oblides de deixar llet i galetes per als reis Mags.

El pastoret i el llop

Hi havia una vegada un xicotet pastor que es passava molt de temps cuidant de les seves ovelles i, com que a vegades s'avorria veient-les pasturar, molts cops s'empescava coses per a divertir-se.

Un dia, va decidir que seria una bona pensada divertir-se a costa de la gent del poble que hi havia per allà a la vora. S'hi va acostar i va començar a cridar:

-Socorro! el llop! que ve el llop!

La gent del poble, van agafar el que tenien a mà i corrents van anar a ajudar el pobre pastor que demanava auxili, però quan van arribar allà, es van adonar que tot havia estat un broma pesada del pastor. I es van enfadar, i molt!

Quan ja la gent se n'anaven, al pastor li va fer tanta gràcia la broma que va pensar en repetir-la. I quan la gent ja eren prou lluny, va tornar a cridar

- Socorro! el llop! que ve el llop!

La gent del poble, en tornar-lo a sentir, van començar a córrer un altre cop cap on era el xiquet per auxiliar-lo, pensant que, aquest cop si, s'havia presentat el llop i realment necessitava de la seva ajuda.

Però en arribar on era el pastor, van veure'l per terra, rient de veure a la gent còrrer armats amb el que van trobar. La gent, aquest cop es van enfadar encara més. I se'n van anar.

L'endemà, el pastor va tornar a pasturar amb les ovelles al mateix camp. Encara reia quan recordava còrrer a la gent. Però no va comptar amb que aquell dia si que va veure acostar-se el llop. La por li va enviar el cos. En veure que s'acostava cada cop més, va començar a cridar

- Socorro! el llop! que ve el llop! que se'm menjarà totes les ovelles! Auxili!

Però le gent, escarmentats del que havia passat el dia anterior, no en van fer cas.

El pastor va veure com el llop ja estava apunt de llançar-se sobre les seves ovelles, i cridava cada cop més desesperat! -Socorro! El llop! el llop! - però la gent en van continuar sense fer cas.

I va ser així com va veure, impotent, com el llop es llançava sobre les seves ovelles, ferint-ne unes quantes i enduent-se'n una per menjar.
El pastor pensa que mai mes diria mentides.

I conte comptat, conte acavat.

La Ratita Presumida

Conte de Primavera

Ací vos deixem este conte de la primavera que vos va a encantar, espere que gaudiu d'ell.

EN TIRERETA